Vista panoràmica del Priorat des del cim de Siurana / Foto: prioratenoturisme.com
Despoblament i envelliment
La realitat d'un Priorat molt rural
“La història del Priorat és molt llarga i complexa. Si la llegiu, us convenceu que l’esdeveniment més gros pel qual ha passat aquesta terra no fou ni la Reconquesta, ni les lluites contra els senyors, ni les guerres de Joan II, dels Àustries, dels Borbons i dels carlins. El fet més sensacional que s’ha produït al Priorat és la fil·loxera. La fil·loxera destruí la riquesa vinícola del país i produí una despoblació tremenda. Restà ben poca gent a la comarca. Sobretot els pobles del Priorat històric passaren d’un notori benestar a la misèria més grossa. La gent emigrà al nord de Catalunya o França”. Aquestes sàvies paraules d’en Josep Pla porten a descobrir la realitat d’una comarca rural catalana que ho va perdre tot, o gairebé tot, a principis del segle XX.
Irene Montagut
Maig 2020
Mapa dels pobles que integren la comarca del Priorat / Font: ca.wikipedia.org
anys
+65
34%
25%
-35
anys
No obstant això, altres joves prioratins creuen que la comarca té tot el que necessiten per quedar-s’hi a viure i defensen que la gent s’hi vulgui quedar, sempre i quan mantinguin l’essència que la defineix. La Susana Pérez, una altra vilellana de baix que estudia enologia a l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana de Falset, té clar que s’hi queda perquè està “en un dels millors llocs per treballar del que m’agrada” i, a banda de tenir-li molta estima al lloc, considera que pocs s'hi quedaran, i "és important per evitar la despoblació”. Al Priorat, l’auge urbanístic de principis del segle XXI i les grans infraestructures van passar de llarg i el turisme massiu, de moment, no hi ha arribat. El Ricard Punyet, de 22 anys i originari de Cornudella de Montsant, fa una mirada al passat i recorda que, fa uns anys, el seu poble sí que semblava que estava perdent molta gent, però que actualment està en creixement gràcies a famílies joves que no tenen lligams amb el territori, que busquen estar prop de la natura i, sobretot, de l’escalada. Ell, que s’està preparant per ser agent rural, diu estar-s’hi molt a gust i creu que tenen tot el necessari per viure bé, “sense l’estrès de les ciutats”.
Però el despoblament no és l’únic factor que preocupa aquesta regió. L’envelliment de la població és l’altra preocupació principal que institucions i ciutadans manifesten preocupats pel futur. Segons l'Observatori del Món Rural, el 2018, el 20% de la població en aquest entorn català superava els 85 anys; i, tot i que al Priorat aquesta dada no es veu tan reflectida, la població de més de 65 anys representa actualment més del 25% del total comarcal, mentre que els menors de 35 anys no superen el 34%. “El futur de la comarca no el veig gaire bé”, se sincera en Josep Maria Masip, de 73 anys i de la Vilella Alta de tota la vida. Tot i que actualment és força complicat viure de la pròpia terra perquè “val més la feina que es fa que el benefici que se'n treu”, una solució que s’ha implantat darrerament és que grans companyies comprin finques i terrenys. Això, però, és vist com un problema pels més grans. “Es perdran l'essència i el caràcter del Priorat”, lamenta en Masip que recorda que el 90% de les terres del seu poble ja són d’empreses.
Per retenir talent novell, la comarca compta amb l’Oficina Jove, un equipament integrat a la xarxa jove de Catalunya que ofereix diferents serveis d’informació i orientació. A més, compta amb assistència especialitzada per assessorar en matèries com salut, treball, educació i habitatge, entre d’altres, per a aquest col·lectiu. Gràcies a la figura d’una referent d’ocupació juvenil, aquesta entitat facilita i acompanya la transició dels joves des del sistema educatiu al món laboral. Però, pel que fa a les persones que decideixen tornar a la comarca, des de l'Oficina Jove no tenen constància de que les institucions locals ofereixin cap ajuda, i pensen que s'hauria de treballar conjuntament per evitar que es facin “accions individuals poc coordinades i inconnexes” per part dels ajuntaments i el Consell Comarcal, que no tenen la “integralitat necessària per poder ser efectives”.
Persones que venen i van
En molts casos, a les escoles i als instituts de territoris rurals no s’exposen totes les professions que es poden desenvolupar en aquests entorns i això fa que molts adolescents acabin fugint del seu niu. La Cristina Abelló i el Marc Vernet són els responsables de l’Oficina Jove prioratina i tots dos tenen molt clar que és important conscienciar el jovent de què sí que és possible quedar-s’hi a viure, i viure-hi bé. No obstant, defensen que, un cop acabada l’etapa bàsica de formació a la comarca, no és dolent que els joves vulguin seguir estudiant a la ciutat o a l’estranger ni que gaudeixin de noves experiències fora de la seva zona de confort. “Això els permet acumular un gran creixement professional i personal molt positiu”, expliquen fent una mirada al futur, “i si més endavant decideixen tornar al Priorat a desenvolupar el seu projecte de vida, el que se’n veurà afavorit serà la pròpia comarca”. És per aquest motiu que la Cristina i el Marc volen preparar un nou plantejament i aconseguir que perfils que ja han seguit aquest camí puguin transmetre-ho als adolescents d'avui.
“Tenir la família a prop, la qualitat de vida i que ens agrada criar la nostra família en un ambient rural”. Aquests són els motius principals pels quals Jordi Barceló, músic professional de 40 anys i professor a l’Escola Municipal de Música de Benissanet, va decidir tornar a viure a Falset, el seu poble natal. Després de molts anys residint a cavall entre Tarragona i Barcelona, combinant els quilòmetres de carretera amb la seva vida laboral, Jordi ja en fa sis que va escollir el Priorat per formar la família. I amb ell, és clar, també hi va fer cap la Judith de Sande, la seva parella, natural dels Pallaresos, però afincada a Tarragona. Ella, pensant amb els seus orígens, valora positivament “la vida i la tranquilitat d’una zona rural, amb menys gent i menys contaminació”. Tot i creure que la decisió és encertada, el Jordi aposta per flexibilitzar l’horari laboral, ja que creu que així es podrà “premiar” la qualitat de vida de la zona envers els quilòmetres i hores de desplaçament diaris a la feina.
A l’altra cara de la moneda es troba la Fina Barceló, originària de Capçanes, al sud de la comarca, i una enamorada del seu poble. Tant, que quan es va casar va arrossegar-hi el seu marit, el Joan Piñol, de Móra d’Ebre. “He de dir que Capçanes és molt bonic, un encant de poble”, explica mentre recorda tots els anys viscuts en aquest raconet del Priorat. Ella, directora d’una llar d’infants a la capital de la Ribera d’Ebre i ell, assessor comptable i fiscal a l’Assessoria Piñol, instal·lada al mateix municipi, a només quinze quilòmetres de Capçanes. La ubicació dels seus negocis, sumada a que la filla gran ja anava a l’institut i s’havia de desplaçar del poble, els van fer prendre la decisió de marxar de Capçanes per instal·lar-se a Móra d’Ebre.
El Joan, des d’una perspectiva forana, pensa que la situació a la comarca es podria millorar donant més ajudes als nous emprenedors i als joves agricultors, ja que “la població està envellida i, si la situació no canvia aviat, poden arribar a tancar escoles rurals en alguns pobles”. La Fina, amb una mirada més optimista per la seva terra, creu que la comarca ofereix moltes oportunitats laborals als qui volen treballar per compte propi. Recorda i fa seva la frase d’Àlex Rovira i Fernando Trías sobre els emprenedors: “La sort no dura massa perquè no depèn de tu, la bona sort te la fas tu mateix i és per això que dura sempre”. La cosmètica natural, el disseny o la fotografia es poden fer perfectament des del Priorat, si “se’n té ganes”, conclou.
Nen gaudint dels espais rurals del seu poble / Foto: Jordi Barceló
Persones passejant pels camps de vinya típics de la comarca / Foto: prioratenpersona.cat
El Servei Educatiu del Priorat compta actualment amb cinc Zones Escolars Rurals (ZER) i una única escola independent, la de Falset. Nou pobles de la comarca no gaudeixen del privilegi de tenir un centre educatiu al seu municipi i els infants que hi viuen s’han de desplaçar a localitats veïnes per gaudir d’un servei bàsic: l’educació. Aquest és el resultat de la suma dels dos factors més crítics del Priorat: el despoblament i l’elevada taxa d’envelliment que acumula. Les ZER d’aquesta comarca són de les més antigues de Catalunya i ja formen part de la seva identitat. Gràcies a aquestes organitzacions s’estableixen coordinacions entre escoles que, alhora, també aglutinen i apropen els pobles que en formen part. Són unes agrupacions que afavoreixen el treball col·lectiu, el contacte entre alumnes i famílies i propicien el desplegament de recursos municipals.
“Els alumnes fan seva l’escola que els acull i, per tant, se’n senten partícips, independentment de la seva ubicació”. En Joan Lluís Barceló, mestre especialista de música, psicopedagog i cap d’estudis de l’Escola Antoni Vilanova de Falset, creu que la manca de recursos en pobles rurals no afecta directament els alumnes, però sí que els instaura ja una idea sobre les dificultats de viure en aquest tipus d’entorn. El tancament d’escoles és molt més àgil que la reobertura, ja que és més senzill preparar-ho tot en una escola veïna que funciona correctament que tornar a començar de zero. Tenint en compte les dades, es pot observar que al Priorat, en els darrers anys, s’ha viscut la reobertura d’un centre, però al “recompte final, malhauradament, són més les escoles clausurades”, lamenta Joan Lluís.
La comarca compta amb el grup de reforma pedagògica del Priorat, format el 1981, i que aporta propostes de formació pel professorat i també marcs de reflexió pedagògica que orienten l’educació. En Joan Lluís, que en forma part, creu que els alumnes prioratins pateixen un “pas abrupte” cap a la secundària, però que els esforços constants per millorar la coordinació primària-secundària faciliten el pas de l’escola rural a l’Institut. “Aquí ve el gran dilema de les ZERs, els hem ensenyat tot el que hem pogut?, se’ls ha plantejat bé la seva vida perquè puguin seguir el seu camí amb més autonomia?”. Aquestes són algunes de les preguntes que es fa la Carla Vallespí, mestra d’educació primària a la ZER L’Aglà, quan pensa amb aquest canvi educatiu que pateixen els seus alumnes. “Els preparem durant tots els cursos, la realitat és, però, que mai és suficient”, explica.
Actualment, els nens d’entre 0 i 14 anys representen només el 12% de la població del Priorat, respecte el 25% de persones majors de 65 anys. Si la xifra de nens segueix disminuint, és possible que es continuïn tancant escoles i que la situació per als infants empitjori. Segons en Joan Lluís, l’escola pública ha de ser un espai que aculli tots els alumnes i afavorir-ne un bon desenvolupament de les seves “potencialitats” al màxim. I l’escola rural considera que n’és un exemple perquè té la capacitat d’adaptar-se a les diferències individuals pròpies de qualsevol col·lectiu humà. És “l’escola que acull a tothom sense diferències”, defensa. La Carla també valora el treball que s’està fent des de la comarca, sobretot, per les facilitats que s’estan proporcionant a les famílies perquè els nens puguin estar a l’escola del seu poble: extraescolars, servei de menjador, etc. No obstant, creu que “la responsabilitat de cadascú és valorar per damunt de tot el bé de l’infant”.
L'escola rural