Maria Piñol:

Decidir instal·lar-se per desenvolupar una activitat com el disseny gràfic, en una comarca tan envellida i on l’agricultura té un pes molt important, és tot un repte. Com intentes tirar endavant, tot i les dificultats?

Donat que el món del vi s’ha creat molt com a marca aquí al Priorat, em podria especialitzar en això, però la veritat és que no m’agradaria centrar-m’hi únicament. Voldria que altres tipus de negocis valorin la meva feina, no només el sector del vi. S’han de buscar persones conscienciades de què, tot i estar en un entorn tan rural, és important també cuidar el disseny i l’estètica de l’empresa i de la marca per tot allò que li pot aportar aquest àmbit. El que passa aquí és que moltes de les persones que venen a demanar el meu servei, no saben com respondre les preguntes relacionades amb la seva pròpia marca, com ara quins són els valors que volen transmetre o quina és l'essència i la filosofia del seu negoci. Només volen tenir una imatge “xula” i ja.

​

Mirant el demà, el Priorat és una comarca molt despoblada, on només un poble supera els 1.000 habitants. Seguint la dinàmica actual, quin futur li veus a la comarca?

Miro les coses més de manera optimista. Per exemple, el coronavirus ens ha ensenyat que, estiguem on estiguem, treballarem igual des de casa. I amb això penses: on tindré una vida més tranquil·la, on tindré més qualitat de vida... La vida ens ensenya que per molt que visquis a un poble molt petit pots fer igualment la teva feina. Aquestes coses no es veuen quan es parla de venir a viure a un poble. No tenia por de venir aquí a Capçanes, em preocupava una mica el fet de poder estancar-me a un poble tan petit, però l’emoció em va poder més. Què faré a Barcelona, que no pugui fer a Capçanes? Tenir un internet més ràpid? Això sí; però per la resta, cap problema. Tot depèn de com t’ho miris. No veig que pugui acabar empitjorant la situació, sempre hi ha persones que tornen, tot i ser poques. A més, un dels punts afegits que té el Priorat és la poca quantitat de persones que hi ha. A la gent d’aquí els hi agrada estar així, no voldrien duplicar la població. El que és important és parlar i conscienciar les persones que sí que es pot treballar perfectament al poble. S’ha de fer perdre la por i la visió de que viure en un poble significa tancar-se: pots tenir les mateixes oportunitats, o més.

​

És necessari que nous emprenedors com tu s’hi arrelin i expliquin als més joves que és possible quedar-s’hi a viure?

Moltes vegades el problema està en què no s’explica que al Priorat també es pot treballar i viure bé, i que anar a estudiar fora és només un tràmit per poder aportar coneixement aquí a la comarca. Seria interessant que les escoles i instituts fomentessin xerrades amb casos reals de gent jove que ha marxat per formar-se i ha tornat al Priorat a fer vida i establir el seu negoci, podria ser una bona manera de captar joves emprenedors.

​

I ja per acabar, alguna anècdota?

La meva mare i el meu pare també son autònoms des de fa més de 25 anys. Jo, al viure aquesta experiència a casa, veia la part negativa del que suposa ser autònom: dedicar moltes hores a la feina, procupacions perque tot funcioni bé, tirar endavant el negoci… I sempre deia que n’estava molt segura de que jo mai em faria autònoma, que no em motivava i que segur que treballaria per altres, per exemple, en una empresa de comunicació, o un estudi de disseny. Em fa molta gràcia pensar en això perquè ara estic disfrutant moltíssim de ser autonòma. No és feina fàcil perquè has de dominar molts aspectes, sobretot la gestió del temps, i en el meu cas estic tirant endavant un negoci tota sola, però com que m’ho agafo amb ganes i és el que m’agrada, per mi és tot un plaer.