La del Priorat és una candidatura amb una història que enguany compleix una dècada, ja que el 2010 s’hi va començar a treballar i el 2015 ja feia un any que estava inclosa a la llista indicativa de la Dirección General del Patrimonio. A més, la candidatura presentada es fonamenta, bàsicament, en els criteris V i VI que estableix la Convenció del Patrimoni Mundial. En primer lloc, ser “un exemple eminent d’assentament humà tradicional, d’utilització tradicional del territori, representatiu d’una cultura i de la interacció humana amb l’entorn, especialment quan ha esdevingut vulnerable per l’impacte d’una mutació irreversible”. I, en segon, per “estar directament o materialment vinculat a esdeveniments o a tradicions vives, idees, creences o obres artístiques i literàries que tinguin una significació universal excepcional”.

La Comissió del Paisatge i la Sostenibilitat del Priorat, conjuntament amb Prioritat, té clar que el model territorial de la comarca té el paisatge com a eix vertebrador i vol que els valors patrimonials propis que tenen els prioratins es traslladin a nivell internacional, tal com implica inscriure’s a la Llista del Patrimoni Mundial. Ambdós entitats consideren que el paisatge cultural del Priorat és el reflex d’un model agrícola que combina la tradició agrària mediterrània amb projeccions de futur sostenibles a partir de la innovació.

​

Fa gairebé un any, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports va acordar retirar la candidatura de la llista de manera estratègica. Ho va fer d’acord amb el Consell Comarcal i Prioritat després de rebre l’informe que l’organització avaluadora de la UNESCO ho aconsellés. Des de Prioritat, però, no ho consideren una renúncia, sinó una retirada a temps per poder millorar la proposta i presentar-la de nou en un futur. “Si fos rebutjada per la UNESCO, no es podria tornar a presentar, és més productiu retirar-la”, afirmava Roser Vernet, coordinadora de Prioritat, en una entrevista el juny passat.